Sense cap mena de dubte, això és el que tenim. Veure que no es tracta només de manies personals pot ser un petit consol, però massa petit, perquè al capdavall si som animals imitatius aquí no se sap molt bé qui podrien imitar els joves. No pas els professors, els quals en general s’ho haurien de fer mirar. Ahir a l’Observer un article parlava de la desaparició de l’A-level d’antropologia. El pretext és el normal en aquests casos. Només 800 alumnes varen fer la matèria a la illa el curs passat. El president de l’associació d’antropòlegs feia la jeremiada habitual en aquest casos, afirmant el caràcter imprescindible de l’assignatura quan cada cop calen més instruments per combatre els prejudicis, la intolerància, el racisme i l’antisemitisme, una empresa sense dubte digna d’elogi però potser una mica fora de l’abast d’aquests 800 nois i noies, encara que s’esforcin molt a llegir Levi-Strauss, Boas o Mead. El fet cert és que si els estudiants no aprenen a pensar mai no rebran educació, sinó ensinistrament amb independència del valor intrínsec d’allò que es transmet. Podem ensinistrar a la supremacia o al relativisme, però tot és finalment ensinistrament. Ensinistrar és però més fàcil i més rentable que l’alternativa, la qual a hores d’ara no sé si interessa veritablement a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada