diumenge, 15 de març del 2015

Retorn a Hamsptead

 William Murray, primer comte de Mansfield
 Pieter van den Broecke , per Franz Haals
Les dues nebodes de Lord Mandfield, el quadre està atribuït a  Johann Zoffany

 La biblioteca
L'autoretrat de Rembrandt
The guitar Player, de Vermeer




Si hom té un dia per estar-s’hi a Londres i no sap ben bé que fer, el meu consell per aprofitar-lo és anar a Hampstead. En aquest barri, allunyat del centre, hi és el major parc de la ciutat amb una zona forestal, tres petits estanys on la gent a l’estiu s’hi banya i la Kenwood House, de la que ja havia parlat fa uns anys, aquí. Dissabte passat vaig tornar-hi i la casa llueix molt millor després de la seva restauració. La col·lecció de pintura segueix, tot i que la seva peça més coneguda, l’autoretrat de Rembrandt, és   temporalment a Amsterdam, però hi ha hagut una restauració completa de la biblioteca, un treball esplèndid de l’arquitecte més significatiu del període Robert Adam.

La casa disposa ara de molta més informació, si abans ens parlava només del propietari que va cedir-la a l’estat anglès, després d’adquirir-la amb el import de la seves accions de Guinnes, ara  s’ha restituït la memòria del primer propietari William Murray, primer comte de Mansfield, que feu el palau per fugir de l’aglomeració londinenca, llavors llunyana. Mansfield fou la principal figura de la jurisprudència britànica del segle i una fita indispensable en la història de la defensa dels drets humans. El 1772 a la seva resolució del cas Sommerset, establí que l’esclavatge no tenia base a la common law i que mai havia estat establert per la llei positiva a Anglaterra, amb la qual cosa obrí les portes per a acabar amb el comerç d’esclaus, 35 anys després. Hom presenta sovint la seva decisió com un exponent de l’avenç de les idees il·lustrades, tot i que els il·lustrats no sempre ho van tenir del tot clar. Hume pensava que els negres eren inferiors mentalment i Kant que el seu esclavatge era natural (quants negres va veure Kant a la seva vida?). Lord Mansfield no tracta la qüestió només en termes jurídiques o abstractes. Era l’oncle i el tutor de Dido Elizabeth Belle, la filla del seu nebot i d’una esclava negra. Dido fou la primera persona de color retratada com una persona lliure, cosa que efectivament fou per la decisió del seu oncle, del tot inhabitual a l’època. La noia fou integrada a la família i rebé una herència apreciable, tot i que no hi era als sopars amb gent de fóra. Cal recordar que a més de ser negra, era il·legítima. La seva història ha estat explicada fa poc en un film, Belle, que no he vist i no sé si ha arribat a Catalunya. 



Sortint del parc, els carrers de Hampstead són perfectes per badar una estona. Poc a veure amb la resta dels carrers de Londres. Molts d’ells mantenen un aire del tot rural que et fa difícil pensar que estàs a la ciutat més gran i més frenètica d’Europa.

2 comentaris:

  1. Tinc tants bons records... Dues vegades he visitat Hampstead. Potser l'atzar m'hi portarà alguna altra vegada.

    ResponElimina
  2. Gran barri, i el parc és impressionant. No recordo que Belle s'hagi estrenat aquí, però miraré a veure si la podem veure.

    ResponElimina