Reflexions retardades sobre les eleccions andaluses

Molts diaris assenyalaven els magres resultats del PP a Andalusia. Objectivament, no són bons, però em sembla que la victòria socialista els hi dóna una certa esperança no gens il·lusòria. Ahir, Díaz i el seu partit van mostrar que les xarxes de clienteles funcionen. Si funcionen a Andalusia, poden funcionar a les dues Castelles, al país valencià, a Galícia ... A això, cal afegir, i els propers mesos ho confirmaren, que en general em sembla que hi ha una certa bombolla amb els partits nous, els quals pels periodistes d’informació general són una perspectiva tan engrescadora com una bona tempesta pels informadors de meteorologia, quan segurament un fet molt cert és que molta gent utilitza per a votar, quasi exclusivament el criteri de votar els seus, com fem al futbol, un element tan decisiu i fonamental a la nostra educació. D’altra banda és cert que la gent, tampoc és tan idiota, no s’ha cregut això de la recuperació econòmica, però el deteriorament als darrers mesos s’ha aturat i això significa que molta gent de moment està salvada, i, de moment, el moment és l’únic que compta, no estan per a gaires aventures. En resum, dubto molt que la salvació vingui de les urnes i possiblement no hi hagi salvació.