dilluns, 16 de març del 2015

La casa del Doctor Johnson



Ahir vaig veure un altre lloc que m’atreviria a qualificar d’ absolutament indispensable pels interessats a la literatura, la casa del Dr. Johnson. De fet, va viure a 18 domicilis diferents a Londres, però aquí s’hi estigué onze anys i fou el lloc on composà el seu diccionari. El seu emplaçament és sorprenent. Des de Fleet Street, un petit carreró s’endinsa en un laberint de passatges que recorda quina devia ser la configuració de la city en un passat. Hi ha moltes cases del XVIII a Londres, però la majoria són mansions senyorials, Johnson mai no fou ric i de fet varies vegades va estar molt a prop de la presó per deutes. La casa era doncs normaleta. Te tres pisos, a més del soterrani que servia de cuina, però cap dels pisos té més de dues habitacions i tampoc són gaire grans. Hi ha en exposició alguns dels objectes que li pertanyeren i en el seu antic dormitori, ha estat ubicada la biblioteca amb exemplars important, tant del diccionari, com del seus predecessors. Hi molts retrats i gravats de les amistats de Johnson, un home eminentment sociable. Personatges com l’actor Garrick, que havia estat el seu deixeble a les Midlands abans de què tots dos arribessin a Londres, Sir Joshua Reynolds, el seu millor amic malgrat ser wigh i evidentment Boswell, l’home que més ajuda a la seva immortalitat. Entre les moltes figures hi ha un personatge secundari, però en un cert sentit decisiu a la història del pensament: Beattie, també molt amic de Johnson. Beattie composà una refutació de la filosofia de Hume que fou la font mitjançant la qual Kant tingué coneixement del pensament de l’autor del Tractat. Johnson detestava Hume. També hi ha el retrat del seu criat Francis Barber, que li fou regalat a la mort de la seva dóna. Johnson li dóna una bona educació, aprengué grec i llatí, i el convertí en un home lliure a la seva mort. Entre les sorpreses agradables que em deparà la casa, valdria la pena afegir aquest article que vaig llegir al que fa 250 anys era la seva sala de recepció, es l’evocació de la seva figura, i de la de Boswell, feta en un curs de literatura per J.L. Borges, aquí

1 comentari: